CONFERÈNCIA HEIDELBERG
Una de les preguntes freqüents dels clients a l’hora d’aplicar la tècnica de l’estampat és si és més adequat fer-ho en fred -coldfoil- o en calent -hotfoil-. No hi ha una resposta concloent a aquesta qüestió, ja que dependrà del tipus de treball i del resultat que es vol aconseguir, a més d’altres consideracions a tenir en compte i que determinaran el procés idoni a seguir. Ángel Pérez, director de màrqueting i comerç electrònic de Heidelberg Espanya, i Ignacio Baquero, director de Producte Impulsor Comercial de Plecs HSP de la mateixa empresa, van oferir a Graphispag algunes claus per a diferenciar totes dues tècniques i com triar la més apropiada.
Hotfoil i coldfoil són dues opcions que reflecteixen el que volem fer en estampació en els treballs gràfics. A més, generalment parlem d’embalatge, que és on més s’utilitza, però també podríem parlar en alguns casos en impressió comercial.
Una de les diferències més significatives? L’estampat en calent funciona molt bé per a aplicacions precises i patrons definits en àrees petites. La làmina en fred, d’altra banda, és la tècnica preferida per a àrees grans, com a cobertura moderada o completa de caixes plegables.
També s’ha de tenir en compte les consideracions de personalització: l’estampat en calent permet gravar sobre la làmina o aconseguir relleus, mentre que la làmina freda ens donaria un control sobre les possibilitats del color treballant en línia.
Els objectius determinen l’elecció
El coldfoil és un procés online i una tecnologia a l’alça en els últims anys. No en va, s’han construït més de 8 instal·lacions d’aquest tipus a Espanya. Aquesta tècnica utilitza una fina capa metàl·lica que se situa en la part superior del paper, i la tinta s’imprimeix sobre la làmina. La capa metàl·lica es mostra a través de la tinta aconseguint efectes brillants i reflectors. La làmina freda pot donar una imatge fotogràfica amb degradats i ombrejats mentre que la làmina calenta es limita a un sol color pla.
Durant el procés de laminatge en fred, s’imprimeix amb un adhesiu curable per UV sobre el substrat amb la forma del disseny que es laminarà. Després, la làmina es pressiona sobre el material i es retira on no es va imprimir l’adhesiu. Després d’una execució ràpida sota la llum ultraviolada, el producte està acabat.
La làmina en fred està disponible en una àmplia varietat de patrons i colors, i no es requereixen eines per al procés. A més, es pot imprimir a sobre fàcilment i es pot utilitzar en materials sensibles a la calor.
En canvi, el hotfoil és un procés offline de fulla opaca estampat en calent sobre un suport. La gran diferència està en com dipositem la làmina sobre la superfície: en aquest cas la làmina de metall es diposita per un procés de calor forta sobre el suport triat. Quan per exemple estampem sobre el cartó directament, aquest ja no admet una post impressió, per això estaríem parlant d’un procés de post impressió, a diferència del coldfoil, que és un procés emmarcat en la impressió. Aquesta làmina funciona molt bé per a text o formes i dissenys mínims i és la tècnica preferida pels qui busquen un acabat net i molt detallat. El laminatge en calent es pot combinar amb l’estampat en relleu per a produir un efecte tàctil, que no es pot fer amb paper d’alumini fred.
La làmina d’estampació en calent brinda una aparença luxosament rica i en relleu. Es poden incorporar línies i text molt fins en els dissenys d’embalatge, en molts colors i patrons diferents. En aquest sentit, els relleus que es poden produir amb el hotfoil són una mica més exactes que amb el foil en fred. En canvi, una dels desavantatges del hotfoil és la velocitat en la qual treballem habitualment, de 6.000 copies/hora, per sota de l’encunyació, mentre que el coldfoil té la velocitat d’una màquina d’imprimir, a unes 18.000 copies/hora. En aquest sentit també és important les diferències respecte al nivell de productivitat i de la producció final. Per a tirades llargues, on més interessa el coldfoil, dona un molt bon resultat en portades.
Si tenim necessitat de cobrir en imprès molt gran, preparar una màquina de hotfoil porta molt temps. En canvi, preparar un model de coldfoil implica posar a punt simplement una planxa. I és que quan parlem de coldfoil ens referim a una planxa d’impressió mentre que en hotfoil parlem d’una encunyació. Per això, el cost en hotfoil és major en inici, independentment del resultat que vulguem obtenir.
No hi ha una solució ideal de manera genèrica per a tots els projectes ja que cada producte té la seva raó de ser. Independentment de la màquina que utilitzem i de la tecnologia –si és en calenta o en fred– el que hem de tenir en compte és que la generació de residu de cold és molt de menor que en hot. La raó és que en fred reciclem la làmina i en calent es perd una mica més de làmina durant el procés.
En definitiva, totes dues tecnologies no són excloents, les dues van enfocades a diferents tipus de producte i de tirada i fins i tot en alguns casos poden ser complementàries.
Comparativa:
| COLDFOIL | HOTFOIL |
| És un procés d’impressió | És un procés de post impressió |
| L’equip és un mòdul sobre un dels cossos d’impressió. | Es tracta d’una encunyadora |
| Necessita planxa | Encuny |
| Menys nivell en detall | Detalls més fins |
| Pigment més barat | Làmina resistent |
| Menys desaprofitament | Més residus |
| Adhesiu curable per UV | Premsat i en calent |
| El suport laminat com a residu admet repulpació. Fàcilment reciclable. | És car i complicat deslaminar pel que es converteix en un suport no reciclable. |
| Consumeix menys energia i és més ràpid | Consumeix més energia i és més lent |
*Font: Heidelberg
