Encarna Luque, Senior Product Manager Inks and Textil Roland DG EMEA
El sector de la impressió tèxtil està vivint un canvi de model de negoci, fruit del context actual, dels nous hàbits de consum i d’una major presència dels sistemes digitals d’impressió versus els tradicionals. A més, l’increment de la producció local a través de petits centres de producció, en part a causa de l’increment de les despeses de transport i de combustible, és una clara tendència. Analitzem amb Encarna Luque, Senior Product Manager Inks and Textil de Roland DG EMEA, el present i futur de la impressió tèxtil.
D’on venim
La impressió tèxtil, coneguda en els seus inicis com a estampació, partia de sistemes analògics, els sistemes tradicionals, basats en la serigrafia de pantalles, o bé la serigrafia rotativa de cilindres. Aquests sistemes estaven pensats per a produir un nombre elevat de tirades d’un mateix estampat, amb la qual cosa, el cost fix que requerien les pantalles o els cilindres es repartia en totes les mostres o estampacions que anàvem a fer i, per tant, aquest cost gairebé no tenia impacte en el preu final.
En contrapartida, els sistemes analògics tenen uns costos fixos elevats amb tirades curtes ja que l’impacte del cost fix repercuteix més sobre la unitat. A més, consumeixen molta aigua i electricitat (les pantalles i els cilindres s’han de rentar) i requereixen d’emmagatzematge. No obstant això, els sistemes tradicionals que encara segueixen actius tenen una sèrie d’avantatges: en tirades llargues continuen sent uns sistemes més econòmics i a nivell de durabilitat l’estampació tèxtil és la que ens dona major durada en resistència a la rentada, al frec, a l’ús continu, etc.
Els canvis tecnològics arriben a la impressió tèxtil
La tecnologia i els nous sistemes digitals han estat clau en els canvis del procés d’impressió. La digitalització dels processos de producció amb impressió tèxtil, tant mitjançant transferència tèrmica com mitjançant impressió directa sobre teixit o peça, suposa una reducció important del consum d’aigua. A més, en aquests casos no tenim un cost fix que haguem d’imputar cada vegada que fem un disseny, per tant, no ens veiem obligats a fer una gran tirada. Podem fer tirades curtes i amb el sistema digital minimitzem costos fixos. Com a punts a millorar, la durabilitat és menor si bé existeix un sistema, la sublimació, que incrementa la durabilitat a la rentada.
Sistemes d’impressió digital
Dins dels sistemes digitals d’impressió directa, tenim tres categories principals:
- Direct to Garment (DTG) en el qual la peça ja està confeccionada.
- Direct to Textile (DTT): és quan posem una peça de teixit que no està confeccionada.
- DTF (Direct to Film): és un sistema mixt entre les dues anteriors molt utilitzat últimament, té una part que és impressió directa sobre un film però després cal transferir-lo sobre el teixit.
Quan parlem d’impressió directa en el món digital ens referim sobretot a la tinta pigmentada perquè és la tinta més compatible amb diferents tipus de teixit, però el teixit ha d’haver estat tractat anteriorment. Depenent del percentatge de cotó que porti aquesta peça, aplicarem un tipus de tractament o un altre.
En el sistema tradicional cada tipus de teixit té la seva tinta. La pigmentada és la que serveix en general per a tot. Però si volem imprimir sobre cotó la millor tinta és la reactiva, encara que això requereix una sèrie de tipus de rentats que són costosos.
Pel que fa als sistemes digitals d’estampació per transferència, també els classifiquem en tres categories:
- Sublimació: és la tècnica més coneguda. Imprimim sobre paper, ho apliquem sobre la peça i apliquem pressió i calor a una temperatura d’uns 200 graus. La tinta es vaporitza i s’impregna en la peça. Perquè això succeeixi el teixit ha de ser polièster o tenir un percentatge alt d’aquest.
- Vinils de transfer: vinils que podem imprimir o imprimir i retallar i alguns porten efectes especials, purpurina, efectes hologràfics…Una vegada impresos o retallats, els peguem amb pressió i calor sobre el teixit.
- DTF (Direct to film): és la segona part d’aquesta tècnica. Perquè s’apliqui al teixit, a la imatge impresa en el film se li afegeix una cola i retallem la imatge mitjançant calor i pressió al teixit desitjat. A l’ésser una cola, es pot pegar sobre qualsevol teixit.
No existeix una tecnologia que sigui la millor, depèn de l’ús i per a això haig de preguntar-me quins objectius tinc, de quina inversió disposo i quin tipus de local tinc.
La impressió tèxtil mira cap a la sostenibilitat
En els últims anys, el consumidor ha variat els seus hàbits de consum. Aquests canvis, associats a compres més freqüents i impulsives, un increment del comerç electrònic i una demanda de major personalització també han generat una modificació de processos en el fabricant, que ha hagut d’incrementar les tirades curtes, intentant reduir els costos per a continuar sent competitiu. A més, hem passat de grans àrees productores concentrades en determinades zones del món a microfactories perquè ja no són necessàries les produccions massives.
En la coneguda com a moda low cost i fast fashion, la impressió digital, pel fet de no haver costos fixos d’imputar, és un sistema òptim.
Però quina conseqüència té aquest model de negoci? És més barat, més divers, i en línies generals les peces són de menor qualitat, però es generen tones de residus tèxtils. Encara que la impressió digital està pujant, actualment un 7%-8% és digital, la resta continua sent impressió analògica. Hi ha molt de recorregut encara per fer.
A part del residu tèxtil elevat, hi ha molta despesa d’energia -aigua i llum- en la impressió tradicional. Per exemple, per a fabricar una samarreta de cotó es gasten 2.700 litres d’aigua. Això ens dona una idea de la despesa d’energia i aigua que està darrere del tèxtil.
Per a 2030 hi ha una sèrie d’objectius a complir pel que fa a producció tèxtil i per a 2050 s’espera que realment estigui implantada una economia circular en el sector.
Resumint:
El consumidor es vol sentir únic: aquí guanyen protagonisme la personalització i la immediatesa
El productor vol reduir costos i optimitzar el flux de treball.
La regulació pretén protegir els recursos del planeta i promoure l’economia circular.
Això ens porta a plataformes digitals i models de negoci nous.
De paper i tisores a peces intel·ligents
Hem passat d’un món analògic i tradicional, en el qual el patronista ho feia tot a mà i a mesura, a un món digital i automatitzat. Aquesta evolució ens ha portat una gran varietat de possibles usos amb els anomenats teixits funcionals i els teixits intel·ligents. Per exemple, s’han desenvolupat materials amb sensors de temperatura per a avisar quan una persona té febre; teixits amb circuits interns, combinació de serigrafia i sublimació, que en entrar en contacte amb l’aigua canvien de color; samarretes per a embarassades amb uns sensors que controlen l’estat del fetus i es poden connectar en remot amb el centre mèdic per a monitoritzar embarassos de risc; plantilles del peu amb sensors pensades per a la gent gran que avisen del risc de caiguda; samarretes que detecten una ferida i realitzen un torniquet.
La impressió tèxtil digital té per davant un futur amb infinites possibilitats. I és que sempre sembla impossible fins que es fa.
Cristina Benavides, col·laboradora de Graphispag
