Álex Rovira, expert en psicologia del lideratge i comportaments corporatius
Álex Rovira és un conegut escriptor, economista i conferenciant internacional. El seu vincle amb el sector gràfic es remunta a la seva infància, ja que el pare i el seu avi tenien una empresa d’arts gràfiques i durant els estius treballava al magatzem, veient encunys i aprenent sobre tipus de tinta i papers. A Graphispag va oferir algunes recomanacions per adaptar-se a moments desafiadors i d’incertesa que recollim a continuació.
Quan es va decretar el confinament arran de la pandèmia, el sector gràfic es va veure afectat, com és lògic, amb un decreixement. En el meu cas, no us parlaré des de la teoria, ho faré des de la meva experiència. En aquesta època, la meva activitat professional va caure un 100%. Davant d’aquesta nova i inesperada situació, vaig decidir crear de zero una escola online de lideratge, centrada en l’humanisme i en la gestió del canvi digital, que actualment compta amb més de 30.000 alumnes a tot el món. Per tant, reflexionaré sobre com podem adaptar-nos en processos realment desafiadors al llarg de la vida i ho farem en un viatge que ens portarà per 4 forces:
Creure: la psicologia de la confiança
Crear: la psicologia del compromís
Aconseguir: la psicologia de la realització
Comunicar: la psicologia de la trobada o de la cohesió
Creure
En aquest punt em refereixo a la postura existencial que tenim. El psicòleg Eric Berne afirmava que la nostra postura existencial és el conjunt de creences al voltant de tres eixos: allò que crec sobre mi, allò que crec sobre l’altre i, finalment, allò que crec sobre la vida. Aquests sistemes de creences són coherents entre si; és a dir, una persona que cregui que no és capaç tendirà a creure’s inferior i que la vida és difícil. Quan canviem aquesta percepció canviem tot un sistema de creences perquè en aquesta vida no tenim allò que mereixem, tenim allò que som capaços de negociar, començant per nosaltres mateixos.
I és que hi ha una idea fonamental: no vivim a l’alçada de les nostres capacitats, vivim a l’alçada de les nostres creences. Per tant, les creences ens condicionen.
Crear
El que creiem tendeix a ser allò que creem. Amb això no estic dient que podem aconseguir tot allò que desitgem, però sí que podem aconseguir més del que pensem a priori si ens posem en acció i ho creiem fermament.
La psicologia és la que crea l’economia. La grandesa i la integritat, la resiliència, allò que treballes amb tu mateix i amb els teus equips de treball condiciona processos i resultats. Davant d’aquesta situació, hi ha persones que són creadores de bona sort a partir de valors que volen fomentar. Quan un equip integra una sèrie de valors positius està generant un conjunt d’hàbits a partir d’aquestes virtuts en acció, i això genera el talent.
Segons se li atribueix a Sèneca, “la bona sort és el lloc on conflueixen la preparació i l’oportunitat”. Ara, més que mai, és el moment de prendre consciència i de conjugar aquesta fórmula.
L’oportunitat ve de ser oportú –no és el contrari de l’amenaça–, és a dir, la capacitat o la voluntat per aprofitar una situació que es genera en el temps. L’oportunitat depèn de l’atzar, a priori no està sota el nostre control, però un fet atzarós el podem convertir en oportunitat i, per tant, podem treballar la bona sort, que és el resultat de la consciència i els valors en acció. Pel que fa a la preparació, és una variable endògena i cadascú de nosaltres la pot preparar. En aquest sentit, com més gran és la preparació, més petit és l’atzar: com més gran és la preparació en nous materials, en nous suports, en nous sistemes de gestió i impressió, l’empresa es torna molt més poderosa a l’hora de bregar amb la realitat, i encara més si és una situació complicada.
Tu ets la causa de la teva bona sort si tens la decisió i la determinació de prendre les regnes del teu lideratge per a una transformació conscient.
Aconseguir
Quina és la dialèctica que podem desenvolupar per avançar en situacions de desafiament? Amb una mirada de confiança mútua podem començar a crear. Hem de parar esment al que ens està frenant a crear alguna cosa nova, el principal factor de fracàs és l’èxit mal digerit. Creus que hi ha alguna cosa al teu negoci que t’aferra a una falsa seguretat i no et deixa moure’t? A quins camps podem identificar noves oportunitats? Allò que transforma la vida són els petits hàbits. La qüestió és tenir focus i definir un hàbit que et porti a una transformació, sabent que de vegades guanyaràs i d’altres aprendràs. L’important és adonar-te que les adversitats i el patiment pot ser productiu i generatiu, però per això hem de reflexionar, perquè no hi ha saviesa sense reflexió.
Ens hem d’aturar amb el nostre equip per enfocar cap a on ens dirigim. I això implica passar de viure de la certesa inconscient a la incertesa conscient. El canvi suposa una necessitat davant d’una resistència. Per això, en moments com els que hem viscut, sorgeix por, mandra, però el canvi suposa una transformació perquè la transformació és canvi amb sentit. I la pregunta que ens hem de fer és el per a què, perquè el que ens dóna força és el que volem arribar a ser.
Una regla a aplicar, no només a la nostra vida personal, sinó també a la nostra feina, és el principi de Pareto, també conegut com la Regla del 80/20 (o 20/80), que estableix que, de forma general i per a un ampli nombre de fenòmens, aproximadament el 80% de les conseqüències prové del 20% de les causes. En aquest sentit, ens hem de preguntar què podem deixar de fer. Per exemple, el 20% de la roba que tens te la poses el 80%. Des de l’anàlisi dels clients, queda’t amb allò que t’aporti valor, simplifica per multiplicar la teva eficàcia, repara i cuida allò que ja tens –una relació amb el teu client, un empleat descontent–, i comença amb hàbits que et permetin millorar les dinàmiques de feina amb el teu equip o generar noves oportunitats de negoci.
Què necessitem a nivell organitzatiu després de la crisi generada per la pandèmia? Persones intel·ligents amb capacitat d’autocrítica humil i amable per a la millora contínua de tots, més consciència, voluntat de millor contínua, persones flexibles, que pensin en el bé comú, entusiastes, apassionades, amb gran capacitat creativa i amb longanimitat, una paraula molt oblidada , però amb un gran valor: grandesa i constància d’ànim a l’adversitat. I és que no hem de descuidar que la qualitat dels processos està directament relacionada amb la qualitat humana de les persones.
Comunicar
Com estem fent sentir el nostre client, el nostre proveïdor, el nostre entorn o la nostra família? Les coses, en fer-se, es diuen soles.
El filtre socràtic de la veritat, de la bondat i de la utilitat són fonamentals si voleu construir qualitat personal i professional. El prestigi i la reputació no tenen preu i aquí la comunicació és clau: ha d’estar basada en l’honestedat, la utilitat i la bondat del benefici mutu. És una garantia per multiplicar de manera extraordinària l’enllaç a les relacions, siguin personals o professionals.
Per concloure, vull llançar 5 reflexions finals:
- Crea una pandèmia de valor humà: curiosament covid comença amb co. Focalitza’t a crear confiança, compromís, col·laboració i correspondència
- Genera una cultura de confiança i compromís constant
- Incrementa la bateria de formes de comunicació: la tecnologia ens ha facilitat aquest camí sense oblidar l’enllaç que ens uneix
- Adopta una mentalitat d’assaig, error i aprenentatge a alta velocitat
- Crea una cultura personal i corporativa poderosa
I recorda: peus a terra i cap a les estrelles.
Cristina Benavides, col·laboradora de Graphispag
