Molts dels nostres béns de consum es produeixen actualment a Àsia. Els llibres no en són una excepció. Si apostem per una producció i comerç de proximitat a la majoria de sectors, per què no aplicar el mateix criteri a la indústria gràfica? Aquí és on neix el terme ecoedició, un concepte que irromp amb força, però no exempt de desafiaments. Graphispag aportarà respostes per a la seva implementació al sector gràfic.
En una frase, l’ecoedició és una manera innovadora de gestionar les publicacions segons criteris de sostenibilitat per minimitzar els impactes mediambientals negatius derivats del procés d’edició. Per tant, l’ecoedició contempla l’adopció de les millors pràctiques i tècniques respectuoses amb el medi ambient durant tot el cicle de vida del producte. Això inclou des del disseny i el format a la distribució, passant pel tipus de matèries primeres utilitzades i els processos d’impressió i enquadernació.
En aquesta línia se situa Pol·len edicions, que va néixer el 2011 com a laboratori per desenvolupar projectes lligats a l’ecoedició després de constatar el fort impacte de la impremta al medi ambient. Ja als seus inicis, l’editorial va impulsar el projecte LIFE+ Greening books, finançat per la Comissió Europea juntament amb el Centre Tecnològic LEITAT. En aquest projecte es va dur a terme l’Anàlisi de Cicle de Vida del Llibre en paper imprès en òfset, i es va elaborar una calculadora de carboni bookDAPer.cat, un software que permet a les editorials crear les seves pròpies ecoetiquetes. Aquestes etiquetes, incloses a les publicacions, ofereixen als lectors informació de l’impacte que genera aquesta lectura a nivell mediambiental.
Imatge cedida per Pol·len edicions
12 criteris per a l’ecoedició
Jordi Panyella és editor de Pol·len edicions i un defensor del desenvolupament de processos i metodologies sostenibles pel que fa la producció de llibres. L’expert en ecoedició explica com han anat definint 12 criteris en relació amb l’ecoedició, dels quals els tres primers són fonamentals, mentre que els nou restants són decisions a tenir en compte a l’hora de produir un llibre:
- Producció local: els llibres s’han d’imprimir al territori de distribució. La distribució representa un 16% de l’impacte ambiental del llibre.
- Ús de paper 100% reciclat i certificat FSC o certificat FSC, com a garantia de la gestió sostenible dels boscos. El paper suposa gairebé el 50% de l’impacte ambiental del llibre.
- Càlcul de la petjada de carboni del llibre. Un lector d’un llibre té dret a saber l’impacte ambiental que ha generat la fabricació del producte que té a les mans.
- Ecodisseny. Aquest concepte busca minimitzar l’impacte ambiental just en el moment del disseny del llibre. Tot i que aquesta fase genera el 9,6% de l’impacte ambiental de la producció d’un llibre, és un moment important de presa de decisions que podran repercutir en una minimització d’aquest impacte.
- Gestió ambiental de les organitzacions. Tota activitat genera un impacte ambiental. El que és important és tenir-lo localitzat, aplicar mesures de gestió i assumir compromisos per reduir-lo. En aquest sentit, hi ha sistemes de gestió ambiental, com el certificat EMAS i la ISO:14001, que són especialment útils per a les organitzacions. Perquè a menor impacte i ús de menys recursos, més estalvi.
- Ús de les tintes i els tòners. Tot i que representa una part petita en el volum i el pes dels llibres, les tintes són el seu element més contaminant i tòxic, i hi ha unes recomanacions a seguir, tant per al sistema òfset com per al digital.
- Impressió òfset o impressió digital. Segons l’Anàlisi de Cicle de Vida de la impressió en maquinària digital, aquest sistema genera una reducció de l’impacte ambiental. Tot i això, dependrà del tipus de producte a fabricar. Per a tiratges llargs -més de 500-, i llibres amb una vida útil d’almenys 35 anys, el sistema òfset ofereix resultats de menor impacte.
- La lectura en dispositius electrònics. L’important és que, igual que en el cas del llibre en paper, en aquest cas també s’han de fer sistemes de càlcul, minimització i comunicació de l’impacte ambiental.
- Les planxes i els acabats. Al sistema òfset, les planxes amb trama estocàstica generen un estalvi del 10,6% en l’ús de la tinta. Els acabats inclouen tant l’enquadernació com les accions de reaprofitament dels sobrants de paper o altres productes.
- Les tirades. És important ponderar els tiratges per no generar estoc innecessari. Mecanismes com la subscripció a col·leccions o editorials permeten saber amb més exactitud el nombre d’exemplars a imprimir. A través de plataformes de finançament popular o micromecenatge com Verkami.com, es pot conèixer l’interès d’una obra abans de publicar-la i, en el millor dels casos, saber quants exemplars cal imprimir per respondre a una primera demanda.
- Les llicències d’obra i el software lliure. Utilitzar llicències menys restrictives redueix l’impacte ambiental del llibre en el sentit que facilitant-ne la còpia estàs allargant la vida útil de l’obra. Així mateix, el software lliure ofereix una major durabilitat als ordinadors que s’utilitzen per a l’edició, el disseny i la maquetació de llibres.
- L’energia. Bona part de l’impacte ambiental de la producció de llibres prové del consum energètic de les organitzacions. L’ús de l’energia ha de provenir de fonts renovables.
Imatge cedida per Pol·len edicions
Cristina Benavides, col·laboradora de Graphispag
